dimecres, 21 d’abril de 2010

Japó diu 'Sayonara' al teatre kabuki-za a Tòquio

Aquesta és una de les noticies més tristes que he posat aquí des de que vaig començar a escriure en aquest bloc. Tal i com diu el titular el teló del Kabuki-za de Tòquio, la casa icònica de teatre kabuki tradicional del Japó, es tancarà per no tornar-se a obrir ja que el volen enderrocar per donar pas a un gratacels. Dones vestides amb els seus millors quimonos i multituds de turistes han anat fins el mític teatre, una fita que evoca els antics castells i temples japonesos, per poder assistir als últims espectacles abans de la seva cita amb la bola de demolició.


Situat a la zona comercial de Ginza, el teatre de quatre pisos, és un recordatori d'un passat més tranquil amb un estil de vida estimat per molts. Va obrir les seves portes al 1889 a Tòquio i sempre ha estat el teatre de referència de la dansa clàssica-drama, on tots els actors que desenvolupen la història son homes vestits de una manera extravagant i amb un fort maquillatge facial.

Ara volen construir una torre d'oficines de 49 pisos en el 2013, que tindrà un cost de 467 milions de dòlars i on el nou teatre estarà situat en les plantes inferiors. Una de les excuses per enderrocar-ho es que la vella estructura no compleix la normativa de seguretat sísmica i que el nou edifici tindrà l'última tecnologia d'estalvi energètic.

Mentrestant, el show ha de continuar i des de la productora asseguren que les obres de teatre kabuki es faran, mentre que durin les obres, en diversos llocs de la ciutat, incloent el teatre Shimbashi embu, o en altres parts del Japó.

No obstant això, per a molts la demolició Kabuki-za marcarà el final d'una era.

"Quan el Kabukiza tanqui, jo tancaré la meva botiga", va dir Kazushi Nishii, de 80 anys que ven castanyes torrades fora del teatre. "La meva xicota anomenada Kabukiza s'haurà anat"

Les multituds estan fent fila fora del teatre, que apareix com un bé cultural i ha estat decorat amb telons blaus i vermells amb el missatge de comiat "Sayonara Kabuki-za".

Els artistes han fet un dibuix, mentre que els turistes estrangers i japonesos han posat fotos davant d'un tauler electrònic que mostra el compte enrere dels dies que falten per "la festa de tancament" el 30 d'abril.

El Kabukiza va ser originalment construït el 1889 i ha estat reconstruït diverses vegades des després de incendis, el gran terratrèmol de Kanto de 1923, i les incursions dels EUA al final de la Segona Guerra Mundial. L'actual teatre va ser construït en 1950, utilitzant alguns materials que hi havien en el lloc bombardejat.

"És un símbol de renaixement després de la guerra i aquest és un edifici molt important per a nosaltres", va dir Nobuyuki Suzuki, de 66 anys. "Crec que aquest edifici ha de romandre com un tresor del Japó" va dir Suzuki. Kashima Kana, una estudiant universitària de 21 anys, va dir: "Em sento molt trista. És històric i no es veu tan vell, de manera que la demolició és lamentable."

L'empresa, però, diu la reconstrucció és inevitable.

"També ens sentim molt tristos perquè tenim un vincle emocional amb l'edifici actual, però és la nostra obligació oferir un ambient segur per a la nostra audiència", va dir Ippei Noma, un funcionari de Shochiku a càrrec de la reconstrucció.

La companyia té previst crear una galeria "Kabuki" en el nou edifici per poder transmetre la tradició de 400 anys a les noves generacions, així com un centre d'informació per ajudar els visitants estrangers a entendre millor aquesta forma d'art.

"El teatre no pot existir sense audiència", va dir Noma. "És la nostra missió prendre mesures per mantenir el nostre art tradicional" i també va afegir "En el kabuki hem mantingut durant molt temps les coses velles, mentre que hem anant acceptant nous reptes. El concepte de kabuki és exactament el mateix que el nostre concepte de reconstrucció."

Quan vaig estar a Tòquio  vaig tenir la sort de poder anar a un espectacle en el Kabuki-za, i la veritat, va ser una experiència màgica i inoblidable. Una llàstima que el conte acabi d'aquesta manera.

Cap comentari:

Publica un comentari