dimecres, 29 de setembre de 2010

MAPLUS: Un GPS per PSP molt otaku

Una de les coses que més em van cridar l'atenció quan vaig anar al Japó van ser els GPS que utilitzen. La veritat es que em van donar molta enveja, sobretots els que porten els taxistes de Tòquio que tenien tota la ciutat detallada en 3D.

Doncs ara l'empresa Maplus ( sistema de navegació assistida utilitzant la PSP ) a tret una versió on son els personatges d'anime els que et van guiant fins el teu destí. Entre els personatges que podem escollir hi han de les sèries: Macross Frontier, la mateixa Megumi Nakayima, Ghost in the Shell SAC i Hayate no Gotoku!!. 





Els mapes només són de Japó, però si el voleu comprar el preu és de 8.190 iens ( 72€ ) sense l'antena per la PSP. Amb antena el preu és de 13.000 iens ( 115 € ).

Vist: Gigazine

La SGAE, l'única sancionada després dels processos contra el P2P

Després d'anys de demandes l'Audiència Provincial d'Huelva ha decidit el sobreseïment de la indústria audiovisual en els processos contra l'administrador dels llocs web P2P Etmusica i Elitemula. Segons declaracions de l'advocat de la defensa, David Bravo, l'acusat, Juan José Coronel, va arribar a rebre a casa seva la visita de cinc persones, dues d'elles vinculades a la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) amb el propòsit d'accedir al domicili i revisar el seu material informàtic, argumentant disposar d'una ordre judicial per a això. Coronel va acabar entregant un dels seus discos durs i segons els de la SGAE també tenia que tancar les pàgines  Etmusica i Elitemula, dues de les 15 que administra.

Malgrat l'onada de crítiques que van sorgir per aquella "visita" a domicili de representants de l'entitat, la SGAE es va afanyar a assegurar que hi havia hagut una "tergiversació dels fets tenyits de mentides i falsedats". La societat es va remetre a l'acta aixecada pel jutge que va entrar a la casa i va assegurar que "no s'havia infringit la legalitat".

Més tard, el jutjat va rectificar i va ordenar la devolució del seu disc dur sense inspeccionar el contingut. Fins i tot condemnava "en costes a SGAE per l'incident i li imposava una multa per considerar que aquesta entitat va actuar amb mala fe en la seva sol·licitud de tancament de les pàgines".

El cas civil va acabar després d'arribar a un acord amb el demandat, "que no li va pagar cap indemnització". Un acord que incomplia el compromís de tancament de les pàgines web.

No obstant això, el cas ha acabat amb el sobreseïment per part de l'Audiència Provincial d'Huelva, "el que suposa el tancament de l'última via judicial que li quedava a la SGAE i altres empreses de la indústria contra el denunciat", afirma Bravo.

L'acte desestima definitivament la causa penal, té data del "primer de setembre" i continuem amb el corrent que predomina en l'activitat que consisteix a enllaçar música i pel·lícules no és un delicte.

Toriko i One Piece tindran pel·lícules en 3D

Ja la setmana passada es comentava que la pròxima edició del setmanari Shônen Jump, inclouria un important anunci sobre Toriko. Tot apuntava cap a l'anunci d'una sèrie animada per a aquest títol, que ja compta parell de ovas estrenades durant el Jump Super Anime Tour (de l'any anterior i la segona, en la edició de 2010).

Doncs l'anunci ha resultat ser una pel.lícula, en 3D, i no només per Toriko, perquè One Piece també tindrà nova pel.lícula. Es realitzarà una estrena doble el 19 de març de 2011. A la imatge es pot veure el titular "Jump Heroes Film" i doncs, podem pensar que d'altres títols de Shônen Jump rebin el mateix tractament en properes dates. Ja existeix un lloc web de TOEI per Jump Heroes Film, però encara no està obert al públic.


K-on! tindrà pel·lícula

Segons es podia veure ahir a l'últim capítol emes en Japó, ( i confirmat per la web de TBS ) hi haurà una versió pel cinema d'aquest anime. No sabem ni dates, ni de que anirà, però jo si que tinc moltes ganes de que s'estreni. Per la gent que encara no ha vist el capítol, os deixo la part final on es dona l'informació de la pel·lícula.

Corved house

La gent d'Asahi TV ( Sahel Rosa i Andrew ) que farien com en espanya una espècie de "españa directo" l'altre dia van anar a visitar una casa que a l'interior està formada per corbes per poder aprofitar millor la llum ja que està plena d'edificis entre si.

També hi ha una zona de loft però una mica difícil de pujar, però bastant gran una vegada que has entrat en ella. Mireu com li costa de pujar tant al nen com al pare xD.

La llàstima és que no he trobat el lloc exacte d'on es troba ubicada la casa.

dimarts, 28 de setembre de 2010

( ひざ枕 ): Un coixí per gent que és vol sentir estimada

La paraula Hiza Makura ( ひざ枕 ) està composta de les paraules Hiza = genoll i Makura = coixí. Bàsicament és un coixí amb forma de cames ( normalment de dona ) tallada pel troc. En principi no te un significat sexual, però en Japó posar d'aquesta manera el cap en unes cames és com dir-li a la persona que l'estimes ( pot ser entre pares i fills, tiets ... ) al estar considerada una postura d'indefensió.

Normalment tenen un preu entre 3.000 iens a 10.000 però he trobat una tenda a prop d'Akihabara ( SOUTHTOWN 437 ) que les tenen per 999 iens. Si estàs en Japó i et vols donar una volta aquí tens la direcció: 東京都千代田区外神田3-13-7 però si no ... sempre ens quedarà Amazon.

dilluns, 27 de setembre de 2010

Següent parada -> mamada ( 次は間々田 )

A vegades hi han paraules d'altres idiomes que ens fan riure. El japonès en té per exemple ( les que em se són en castellà ): "Ajo" ( あほ) vol dir tonto i "bimbo" ( びんぼう ) vol dir pobre. Doncs sembla que el nostre amic Flipy ha trobat una parada de tren amb el nom de "Mamada" ( 間々田 ) a la ciutat de Nogi. Com curiositat l'estació es va inaugurar el 1 d'abril de 1894.


Mostra un mapa més gran

Mazinkaiser SKL: Trailer 3

Mazinkaiser SKL ja compta amb un tercer vídeo promocional. La sèrie, de 3 OVAs, s'estrenarà a partir de novembre en l'AnimeFes. La pel·lícula en DVD i BR sortirà a la venda en gener del 2011. Ara os deixo amb aquest nou tràiler de prop de 4 minuts.

diumenge, 26 de setembre de 2010

Sabor d'Espanya a Shinjuku

Als afores de l'estació de Wakamatsu-Kawada a la línia de metro Oedo a Shinjuku Ward en Tòquio, està el restaurant Ogasawara Hakushakutei. Completat el 1927, la residència de dos pisos era la casa del comte Nagayoshi Ogasawara que va regnar sobre el domini de Kokura ( avui és Kitakyushu ) durant el Període Edo (1603-1867).

Amb un sostre de teules, finestres arquejades i un pati, l'arquitectura és un molt bon exemple del renaixement colonial espanyol, un estil popular per als edificis de tipus occidental al Japó en els anys 1920 a 1930. Un gran saló, un saló i un menjador envolten el pati, però una de les característiques més prominents de la residència és una habitació cilíndrica ( on es reunien els homes a fumar els seus cigars ) amb un disseny islàmic. L'exterior de la sala de cigars té un disseny de aus, flors i raïms fetes de trencadís.

Després de graduar-se en Gakushuin ( originalment una escola dedicada a l'educació dels aristòcrates ) en 1913 el comte Nagayoshi va anar a Anglaterra per estudiar a la Universitat de Cambridge. De tornada al Japó, finalment es va convertir en un membre de la Cambra dels Pares ( 貴族院 Kizoku-in ).

Nagayoshi que era un artista va crear la escultura de la dona que està al costat del parc. Els arquitectes que van treballar a l'edifici, son Tatsuzo i Chujo Seiichiro ( coneguts diversos edificis d'oficines a Tòquio ).


La residència que va sobreviure a la Segona Guerra Mundial va ser presa com a part de la seu de l'ocupació dels Aliats el 1948. La mansió va quedar sota el control del Govern Metropolità de Tòquio en 1952 i va ser utilitzat com un centre de consulta de benestar infantil fins que va ser tancat en 1975. Sorprenentment, l'edifici va quedar abandonat durant més de dues dècades i van estar a punt de llançar-lo al terra però va ser salvat pels esforços del sector privat, després que el govern metropolità va oferir l'edifici per el seu ús, sempre que el restauressin.

Des de 2002, l'edifici hi ha un restaurant espanyol de classe, així com una cafeteria, i també s'utilitza per a recepcions de noces ( no tinc massa clar que es això ).

L'exterior de la residència es pot observar de forma gratuïta, però l'entrada és permesa als clients del restaurant només.





Tel: 03-3359-5830
Si voleu més informació del restaurant podeu visitar aquesta web: Tomostyle

Mozilla Seabird: El nou telèfon de la fundació Mozilla

Doncs sembla que la gent de Mozilla vol apostar també per la telefonia mòbil. Concept Lab Mozilla ha dissenyat aquest telèfon de manera que ha intentat innovar en les interaccions físiques al voltant del telèfon.

Ara os deixo amb el vídeo.


Si teniu ulleres 3D os deixo amb el vídeo en 3D.
Per més informació podeu visitar aquesta web: www.mozillalabs.com

Vols saber més d'Akihabara? Doncs t'ho posem fàcil

Des de la web de Tokyo Hackerspace de Akiba i Patrick ens presenten una vídeo guia de tota la zona d'Akihabara. Jo os deixo amb el vídeo de presentació, però a la web hi han molts llocs per anar a visitar.

IBM ja pot mesurar a alta velocitat àtoms individuals

Si el teu somni ha estat una unitat flash USB de diversos terabytes, sembla que els científics d'IBM estan desenvolupat una tècnica que podria ajudar a augmentar la densitat d'emmagatzematge de dades d'un dispositiu. El descobriment, anunciat divendres, permet als investigadors mesurar quan temps un bite pot estar retingut en un àtom individual.

Utilitzant un microscopi d'efecte túnel de rastreig ( STM ) per gravar una "pel·lícula" del comportament magnètic d'un àtom ( ara es poden analitzar a una velocitat de quadre un milions més ràpid que abans, segons els investigadors de Almaden d'IBM Research Center )

"Aquesta tècnica desenvolupada per l'equip d'IBM Research és una nova funció molt important per a la caracterització de les estructures petites i comprendre el que passa en el temps", segons Michael Crommie, un físic de la Universitat de Califòrnia, Berkeley.

Crommie va prendre nota ja que aquest coneixement de l'activitat a nivell atòmic podria donar lloc a avenços en l'energia fotovoltaica, i els investigadors d'Almaden van afegir computació quàntica als camps incipients per que és beneficiessin de la tècnica.

Sebastià Loth d'IBM Research, coautor de l'article, està interessat en els avenços en tecnologia d'emmagatzematge possible gràcies a la sonda STM: "Aquest descobriment ens permet, per primera vegada, comprendre durant quant temps es pot emmagatzemar l'informació en un àtom individual ".

Amb aquest nou coneixement a la mà, els dissenyadors de dispositius d'emmagatzematge podrien, segons els investigadors, "modificar el sistema magnètic dels àtoms per fer-los més llargs per conservar el seu estat magnètic o menys canviar a un estat magnètic nou, segons sigui necessari per crear nous dispositius".


Si voleu més informació visiteu: IBM

dijous, 23 de setembre de 2010

Tsukasa Hojô: 30 anys de carrera

El mangaka Tsukasa Hojo ( 北条司 ), autor de Cat's Eye, City Hunter... arriba als 30 anys de carrera i el canal de Youtube de la revista Comic Zenon ha fet un vídeo en el qual resumeix els esdeveniments que s'estan realitzant per celebrar aquestes tres dècades en el món del manga.



Al vídeo es menciona una exhibició a Atreu Kichijoji i també mostra assajos del musical sobre Angel Heart. La revista Comic Zenon es començarà a publicar el 25 d'octubre i entre les seves pàgines tornarà Angel Heart, en la seva segona temporada, així com també debutarà un remake d'una altra obra de Hojo, Cat's Eye, per Asai Shin.

Llei Sinde al parlament

Vist a Microsiervos

De muy poco han servido las protestas contra la llamada Ley Sinde, que camuflada dentro de la Ley de Economía Sostenible busca sustraer al poder judicial la potestad de cerrar sitios web y dejarla en manos de una comisión cuyos miembros están todavía por especificar.
Tal y como comentábamos el pasado lunes, haciéndonos eco de la nota de la Red SOStenible, el martes 21 terminaba el plazo para que se presentaran enmiendas a esta ley, lo que en efecto ha sucedido sin que ningún grupo haya propuesto grandes enmiendas para mejorarla.
Algunos ni la mencionan, otros se remiten al proceso de negociación, y los únicos que de hecho lo han hecho han sido el PP y ERC. El primero pide que se cree un sistema equilibrado para la protección de la propiedad intelectual que garantice judicialmente los derechos de los ciudadanos; ERC por su parte pide que se retire por completo la Ley Sinde y que se presente en un plazo de seis meses una reforma de la Ley de Propiedad Intelectual, lo que ciertamente parecería más lógico.
En cualquier caso, parece que por ahora la posición de gobierno, que permanece enrocado en su postura en esta cuestión, tiene todas las de ganar y que más bien pronto temprano que tarde veremos como se cierran las primeras webs amparándose en esta nefasta ley.
Y hablando de leyes, tribunales e Internet, al menos no todo es negativo hoy, ya que Telecinco ha perdido su demanda contra Youtube, servicio al que acusaba de vulnerar sus derechos de propiedad intelectual.


Xina bloqueja les exportacions de terres rares al Japó

Recordeu que fa uns dies parlava sobre un atac a uns servidors japonesos ? Doncs ara sembla que la Xina vol arribar més enllà ( sembla ser que ser el número 2 del món no els va molt be ). Ara han bloquejat totes les exportacions de terres rares cap el Japó. Això es degut a que volen intensificar la pressió sobre Tòquio per alliberar capità d'un vaixell xinés detingut en aigües disputades, segons un informe publicat el dijous.

Aquestes terres, molt riques en elements químics, són essencials per a la fabricació de reproductors de mp3, els cotxes elèctrics, els míssils i molts més productes electrònics. Sembla ser que el New York Times s'ha intentat posar en contacte amb el ministeri de relacions exteriors japonès i xinès i també amb el president de Toyota però no hi han tingut sort.

Japó i la Xina estan en la pitjor crisi diplomàtica en anys, desencadenada per la detenció d'un capità després de la col.lisió entre dos vaixells el 07 de setembre. El primier ministre xinès, Wen Jiabao, va amenaçar aquesta setmana "mesures addicionals" si el capità no era posat en llibertat. Beijing ja ha suspès els contactes d'alt nivell amb Tòquio i va suspendre diverses visites oficials.

Xina fa el 95 per cent de les terres rares del món i mireu si és important que els preus de mercat d'alguns tipus de metalls de terres rares s'han disparat més d'un 20 per cent des que la Xina va anunciar al juliol que contempla una reducció dels enviaments mundials.

diumenge, 19 de setembre de 2010

Festival: Kishiwada Danjiri ( 岸和田 だんじり 祭 )

Aquest cap de setmana ha sigut el popular Kishiwada Danjiri ( 岸和田だんじり祭 ) a la prefactura de Osaka. Per la gent que no el conegui, el festiva de Kishiwada Danjiri, és típic dels festivals tradicionals japonesos. Es porta a terme a la ciutat de Kishiwada cada tardor al setembre i l'octubre. El terme "Danjiri" es refereix al festival de carrosses que es veuen desfilar pels carrers de la ciutat i després van cap el santuari, on s'ofereix generalment una pregària per la seguretat.

Una de les principals atraccions del Festival Danjiri és la destresa que tenen amb les carrosses al voltant dels obstacles que te una ciutat ( com es pot veure al vídeo ). A diferència de les carrosses del festival de Gion de Kyoto, o el Festival Hidatakayama a la prefectura de Gifu, aquestes van a una velocitat vertiginosa, i moltes vegades s'acaben estavellant contra els edificis, gent, faroles ... L'intensitat i l'habilitat dels participants sempre atrauen a una gran multitud.




Girar aquestes carrosses en carrers que tenen revolts de noranta graus, es coneix amb el nom de "yarimawashi". Les carrosses tenen un pés de gairebé 4 tones, i mirar com poden amb elles sembla mentida. Cada home té un paper: els joves que tiren de la carrossa, un grup anomenat, "els homes del timó" que guien la part posterior de la carrossa, i els homes que estan als costats de les carrosses rebent ordres del timó ( els homes que van a dalt amb ventalls. Tot el ritual és complex, i és un testimoni de la complicitat que han de tenir els portadors, característic del Festival Kishiwada.


Una altra característica típica aquí, és l'àmplia gamma d'edats dels participants, cadascun dels quals té una responsabilitat diferent en el funcionament del festival. Un grup a càrrec de les operacions en general és elegit cada any per supervisar el festival. El líder d'aquest grup pren la responsabilitat final de l'operació del festival. El grup administratiu de Kishiwada està integrat pels altres grups administratius de les regions circumdants, i assumeixen grans responsabilitats, incloent la supervisió de les carrosses, la coordinació amb la policia i agències governamentals, i els accidents.

El festival té una història d'uns 300 anys. Va començar sobre el 1703 amb quan el líder del clan Kishiwada volia fer una plegaria als deus per tenir una bona collita dels principals cereals: arròs, blat, fesols, i el mill . En aquest moment, el festival va començar amb l'actuació d'un grup de teatre, i va continuar amb una peregrinació a santuaris de Sannomaru Kishiki. Amb el pas del temps, les cerimònies realitzades van començar a canviar, igual que les comunitats.


Recorregut de les carrosses 

Si voleu anar, es celebra cada any sobre el 13-14 de Setembre i després també a l'octubre sobre el 12-13. Per consultar el d'aquest any ho podeu fer aquí

dijous, 16 de setembre de 2010

El Restaurant de Kill Bill s'anomena Gonpachi

Aquest restaurant és un dels restaurants que he trobat per internet i m'ha fet més gràcia. Està ambientat en la primera part de la pel·lícula de Kill Bill, però no és l'original ja que la peli va serrodada en Xina.

Gonpachi que està situat en Nishi-Azabu ( 西麻布 ), però és millor agafar el metro fins l'estació de Roppongi, ja que hi han uns 15 minuts caminant. Com tots els restaurants "especials" que os vaig posant a la web recomano fer una reserva en línia abans d'anar, ja que solen ser restaurants amb molta gent, i segurament si vas sense reserva no trobaràs lloc.

El menú està format de yakitoris, soba i algunes especialitats de la casa. El preu per persona és més o menys d'uns 30€ ÷ 40€, una mica car per el tipus de menjar que ofereixen, però clar la decoració s'ha de pagar :D

    

dimarts, 14 de setembre de 2010

Compte enrere per a l'obertura del museu de Doraemon

A la estació de trens de JR Noborito en Kawasaki ( a la prefectura de Kanagawa ) el passat dia 8 de setembre, van posar un cartell fent un comte enrrere per indicar els dies que queden fins l'obertura ( dintre d'un any ) del museu dedicat al creador de Doraemon Fujiko F. Fujio ( 藤子不二雄 ). Segons el comunicat que van donar les autoritats volien donar una mostra del seu respecte al creador de la sèrie de dibuixos animats, ja que va demostrar la seva popularitat tant dintre de Japó com a l'estranger.

El cartell es va instal.lar en una espècie de rèplica de la "Porta màgica". Per la gent que no conegui la sèrie la porta és una eina de Doraemon que li permet anar a qualsevol lloc que desitgi.

El Museu de Fujiko F. Fujio està programat que obri les portes en setembre de 2011 i compten amb al voltant de 50.000 dels seus dibuixos originals, juntament amb un escriptori i altres articles que va fer servir fins la seva mort en 23 de setembre de 1996.



dilluns, 13 de setembre de 2010

A house awaiting death

Una casa que serveix per esperar la mort es ho que han fet els arquitectes Nakamura Anna i Taiyo Jinn. Aquesta és una residència única amb un concepte arquitectònic de un final no feliç, però intentant que la vida sigui més plena. Un mai pot estar segur de res en aquesta vida, però una cosa és segura, que un dia tots morirem. És un fet, no un final feliç, una mica trist per als éssers estimats que és queden enrere.

Quan som joves, tots som poderosos i ens sentim capacitats per fer-ho tot, però a mesura que envellim la idea va donant voltes als nostres caps. Reflexionem sobre els records bons i dolents. Aquest és el cas del client que ha demanat la construcció de la casa, ja que espera que arribi la mort en els propers quinze anys.

El terreny és una parcel·la en la platja, més enllà de l'abast de muntanya Suzuka, passat els barrancs de la península d'Ise al costat del camp de golf. Es tracta d'una parcel·la de terra en la península l'est, on surt el sol. És notable per recordar que el sol quan surt per l'est no s'està quiet, si no que surt i es torna a amagar, simbologia que a volgut utilitzar l'arquitecte per mostrar la vida i la mort, però també es pot interpretar ( ja que son budistes ) que es una manera de veure la reencarnació, ja que el sol sempre surt

El disseny arquitectònic no només va ser obra del arquitecte, sinó que és una barreja de necessitats dels client. Després d'hores d'intercanvi d'idees, de com fer la casa, van trobar un insecte simbòlic en el qual inspirar-se que no és altre que la papallona. Al Japó es creu que la papallona és l'encarregada d'acompanyar a l'esperit dels morts al més enllà.

















Arquitectes: Nakamura Anna, Taiyo Jinn
Projecte: Residencial
Ubicació: Japó ( planell )
Data de finalització: febrer 2010
Àrea del lloc: 440 metres quadrats
Total Superfície: 73 metres quadrats


Vist [ Eastern ]

dimecres, 8 de setembre de 2010

Monja (もんじゃ)

El monjayaki ( もんじゃ焼き ) és un tipus de massa fregida en una paella amb diversos ingredients, propis de la cuina japonesa. És semblant al okonomiyaki, però el monjayaki és una especialitat de la regió de Kanto, i es fa amb una massa molt més líquida. Els ingredients es piquen finament i es barreja amb l'arrebossat abans de fregir. Es menja directament de la planxa utilitzant una petita espàtula de metall. Hi han molts bons restaurants de monjayaki al districte Tsukishima de Tòquio, la majoria dels quals serveixen també okonomiyaki.

Un d'aquests és el que ens recomana la nostra amiga "lorco" de la "Nere y lorco se van a ..." amb el nom de Monja


Cuidado, cuidado, que vamos a hablar de comida y no de religión. Una vez avisados allá vamos!
El fin de semana teníamos una cita con varias gentes y nos dijeron que nos llevarían a cenar a una zona famosa, a comer algo que tenia aspecto de vomito, pero que estaba muy bueno.
Como ellas son gente de confianza y nosotros aventureros donde los haya nos juntamos en la salida de la estación de Tsukishima y fuimos andando tranquilamente hasta una calle peatonal llena de restaurantes en los que se podía leer もんじゃ(monja) me estuve riendo un rato mientras leía rápido el nombre del plato (nunca dejo de sorprenderme de mi nivel de tontería)
La callecita en cuestión merece la pena ser visitada y nos avisaron que el ambiente de por la noche, solo los restaurantes abiertos, no tenia nada que ver con el que encontraríamos durante el día. Tenemos que volver.
Después de recorrer la calle un par de veces buscando un restaurante en particular conseguimos encontrarlo.
Como llegar
Nada fácil ya que no esta en la calle principal sino en una lateral pequeñita y de esas sin luces, pero merece la pena.
Restaurante (Mono)
La tarjeta de visita ya nos dice cosillas, y la cola esa del mono sera sin duda el objeto que mas usemos durante la cena, luego nos dimos cuenta que es casi casi como el logo de todos los restaurantes de ese plato.
La verdad es que el restaurante es uno de esos de los que solo entras el día que te sientes aventurero, que vas con gente que conoce el sitio o que realmente quieres probar algo que sabes no olvidaras.
Clientes...
Decidiendo...
Todas las paredes están llenas de lo que puedes pedir, carteles por todos lados, ni un hueco libre, y la verdad es que no pedimos NADA que no estuviera bueno.
Pero mientras esperábamos y decidíamos….
Biiiiru
Con ese pedazo de monoEspatulero.
Espectacion
Con esa cara nos quedamos cuando nos trajeron el bol con lo que teníamos que cocinar, afortunadamente el camarero nos pregunto si nos veíamos capaces de hacerlo nosotros mismos o si lo hacia el por nosotros, usted, usted, hágalo usted :)
Preparacion paso 1
Praparacion paso 2
Preparacion paso 3
Preparando el primer plato
Primer Monja listo
La preparación consiste en verter el contenido, solo lo solido, del bol sobre la plancha, picarlo todo mucho con las espátulas y una vez esta hecho hacer un circulo, verter dentro la parte liquida e ir extendiendo mientras seguimos picándolo todo, al final el aspecto no es agradable pero os aseguramos que esta muy bueno.
Nerea se prepara....
Para comérselo nada más fácil que usar la pequeña espátula para retirar un trozo de la plancha estando seguros de que lo tenemos bien quemadito, cuanto más hecho esta mejor.
Pedimos tres tipos diferentes, una de huevas de pescado, una de jengibre y una tercera de panceta. Sin duda alguna la de jengibre fue la que mas me gusto y eso que no soy yo nada jengibrero y que las huevas de pescado estaban estupendas, pero el jengibre tenia un punto dulzón increíble.
Como después de toda esa comida aun teníamos un hueco que rellenar decidimos pedir postre…
postre - torta de melocoton
Enrollamos el postre
Cortando el postre
Una especie de crepe con melocotón dentro que estaba buenísima, una vez mas ni la litad de dulce de lo que esperábamos, pero mejor, así empachaba menos y pudimos terminárnosla.

dimarts, 7 de setembre de 2010

Tonkatsu Okina とんかつ翁

Un altre restaurant proporcionat per http://www.pepinismo.net

Ayer creo que me comí el mejor tonkatsu de mi vida, y el sitio era muy pintoresco.
昨日は生まれてから一番おいしい豚カツを食べたかもしれない。お店も面白かった。
Yesterday I might have had the best tonkatsu in my life. The restaurant was very interesting, too.
Por ejemplo este papelito en la pared que dice “este asiento es más ancho que el otro”. ¿A qué se refería? Estuvimos varios minutos dándole vueltas.
例えばこの張り紙:「こちらの席の方が広くなっております」。どういう意味?数分迷ってしまった。
For example, this note was taped to the wall behind where Ai was sitting: “this seat is wider than the other one”. What did that mean? We were wondering for some minutes.
A Ai se le quedó esta cara de tanto divagar. Pero al final concluimos que los dos eran igual de anchos siendo el de Ai un poquito más profundo (la distancia hasta el fondo).
愛が迷っている顔になりました。結論としては、幅は両方同じだけど愛が座っていた席の方が奥が深いことが分かりました。
Ai’s face turned like this after so much wondering. But at last we concluded that both seats were equally wide, being Ai’s seat deeper (from front to back).
Y nos trajeron el tonkatsu épico súper casero. El tonkatsu en sí es un filete de cerdo empanado, y en los restaurantes donde lo sirven se suele poder repetir de arroz y de ensalada. Esta vez extrañamente no llegué a repetir.
そして「上ロースカツ」が来た。ご飯やキャベツのおかわりは、珍しく要らなかった。
And then the epic hand made tonkatsu came. Tonkatsu itself is a deep fried pork cutlet, and in restaurants serving this they usually offer free refills for rice and salad. For some reason, I didn’t need any refill this time.
¿Por qué? Porque el tonkatsu era muy gordo y con mucha grasa. Algo que no me habría hecho tanta gracia de no ser porque, al ser carne de muy buena calidad y estar hecho todo por una sola persona con todo el cariño del mundo, estaba buenísimo.
何でかというと、分厚くて油がいっぱいの豚カツだったから。普通はこういうがっつり系にはあまり興味がないけど、いいお肉に愛情を込めて豚カツにしてくれるならば、いただきます!本当に美味しかった。
It was because the cutlet was so thick and greasy. I’m usually not interested in this kind of “big food”, but if it the meat is this quality and it’s cooked with love by just one person, then I’m in.
Intentaré volver a este sitio, y espero que cuando vaya queden tonkatsus épicos de estos, que ayer solo había 5 y nos los acabamos nosotros.
このお店にはまた行きたいな。上ロースカツは数量限定で、昨日は5つしかなかったみたい。僕達が頼んだら終了になった。ごちそうさまでした!
I’ll try and come back to this place, and hope there are epic tonkatsus. Yesterday they only had 5 in total, and we had the last two.
Per si voleu anar os deixo el planell de com arribar.