dimecres, 27 de gener del 2010

Restaurant Ninja Akasaka

Unes de les coses que més m'agraden es menjar, per això el meu viatge al Japó a més d'anar a mirar monuments, temples i seccions enteres d'anime, també la vaig dedicar a omplir la barriga. Al llarg de la meva vida he anat a molts restaurants, però el restaurant Ninja Akasaka, és dels que més m'han agradat. Tot va començar fent la reserva a la seva web amb un parell de setmanes d'antelació abans d'anar, ja que normalment està molt i molt ple. Per arribar al restaurant es molt fàcil, ja que està al costat de la estacióAkasakamituke. La estació està en el punt A i el restaurant està en el punt B del planell.


Quan vam arribar ens va costar una mica trobar la porta, ja que acostumat als restaurants espanyols on més o menys es veu l'interior del restaurant o hi ha algun cartell gran que posa que es un restaurant no hi havia res així, tan sols un petit cartell on hi havia posat el nom del restaurant.



Al entrar una noia ens va rebre molt amablement i ens va contar un petit conte, que resumint, ens deia que per poder entrar al restaurant primer teníem que passar una petita prova ( no us preocupeu, fins i tot jo la vaig poder passar ja que no es gaire difícil xD ), així que va donar un parell de cops amb les mans i va sortir un ninja, si si un ninja, de la paret que ens va acompanyar fins a la nostra taula. La decoració es una passada, realment sembla que estiguis dintre d'un petit poble ninja tot acompanyat amb una il·luminació molt tènue. Les taules estan separades, ficades com en cabanes i no veus a cap altre persona sopant, cosa que dona un ambient molt idoni per anar amb la teva parella ... jejejeje

El menjar era molt bo, la veritat, i la presentació era gairebé insuperable ja que tot el menjar estava molt treballat. A mi personalment em va agradar el shabu-shabu (しゃぶしゃぶ) de vedella amb formatge, simplement em va encantar. 
Un altre detall que em va cridar molt l'atenció era que perquè el cambrer vingués havies de prémer un petit interruptor que hi havia sota de la taula. Un cop que vam acabar de sopar va venir un mag i ens va fer un parell de trucs amb cartes i després un altre ninja ens va acompanyar a la porta ( ara sense tenir que fer la prova ). Nosaltres pensàvem que totes les sorpreses ja s'havien acabat però no ... la noia va treure un cartell de la màniga que posava ...



I ara os deixo amb un parell de vídeos perquè os pugueu fer una idea de com és el restaurant



Per si voleu anar al restaurant os deixo les dades del restaurant:



Pàgina web: http://www.ninjaakasaka.com/
Preu per persona: 6.000 iens ( més o menys )
Tipus de menjar: Típic japonès amb innovacions
Telèfon: 03-5157-3936

dimecres, 20 de gener del 2010

Estació amb l'andana molt petita

La estació de Kasuganomichi es una de les estacions de tren més petites que jo he vist. Es troba a Chuo-ku, Kobe, Prefectura de Hyogo i va ser inaugurada al 1934 amb una amplada de 2.6 metres. He buscat per internet per mirar de trobar si era la més petita del món, però no he trobat res al respecte.

diumenge, 10 de gener del 2010

Mercat de Tsukiji

El Mercat del peix de Tsukiji (en japonès: 築地市場, Tsukiji shijō) és el mercat majorista més gran del món pel que fa a el peix i el marisc. El mercat, situat a Tsukiji en el centre de Tòquio, és una atracció turística molt important per els visitants estrangers, ja que els japonesos només hi van per feina.

Per anar al Tokyo Metropolitan Central Wholesale Market, més conegut com el Mercat del peix de Tsukiji, has de agafar la línia Toei Ōedo i baixar-te a l'estació Tsukijishijō.

El mercat està dividit en dues seccions diferents:
  • El mercat interior (jonai shijo) és on hi ha les llicències de majoristes i on es processa el peix. 
  • El mercat exterior (jogai shijo) és una mescla de mercat majorista i minorista, sobretot hi hanrestaurants de sushi ( has d'anar a menjar, mai tastaràs un sushi tan bo ). Aquests establiments tanquen al principi de la tarda, mentre que els establiments de l'interior tanquen abans.
El mercat és obert tots els dies a partir de les 3:00 de la matinada, excepte els diumenges, festius i alguns dies especials durant al setmana. Comença el "dia" al mercat i ja trobem els primers productes que venen per per vaixell, camió i avió des de tots els racons del món. És molt interessant veure com descarreguen de les enormes tonyines ultracongelades. Un cop descarregada la carga els venedors de les parades majoristes (en japonès oroshi gyōsha) fan una primera valoració dels productes i els preparen per les subhastes. Els compradors, amb llicència per participar a les subhastes, inspeccionen els peixos per tal de determinar quins són els lots per als quals volen fer una oferta i comencen a fer els càlculs quin del preu que estan disposats a pagar.


Les subhastes comencen a les 5:20 son molt interessants, i molt divertides, però no hi ha manera d'entendre el que diu l'home que porta la subhasta, ja que es un llenguatge que nomes s'utilitza al mercat i s'aprèn de pare a fill.

Només qui té una llicència hi pot participar, que poden ser majoristes intermediaris nakaoroshi gyousha, que tenen altres negocis al mercat, com també altres compradors, restaurants, companyies de processament d'aliments i grans supermercats. Les subhastes acaben sobre les 7:00, on el peix és carrega a petites furgonetes o en uns petits carretons elèctrics que el portaran als establiments que hi han al mercat, on els propietaris de les peixateries els trossegen i preparen per a la venta minorista. En el cas dels peixos grans, com la tonyina o el peix espasa, el tall i la preparació és molt laboriosa, degut a que tenen una tècnica especial que conserva el peix en un estat òptim fins arribar a la taula. El peix fresc és desmenugat amb ganivets especials, on alguns tenen més d'un metre de llargada anomenats Oroshi hocho, maguro-bocho, o Hancho hocho. La tècnica, ha estat molt estudiada per els científics, i està basada en una serie de talls molt precisos, que dessagnen al peix d'una manera "controlada". Això fa que certes proteïnes del peix es conservin millor i durant molt més temps. Aquesta tècnica garanteix que el peix que arriba a la taula és com a mínim 6 cops més fresc que si només s'aplica gel per conservar-lo. D'altre banda si el peix arriba congelat s'utilitzen grans serres mecàniques.

El mercat desenvolupa la màxima activitat entre eles 5:30 i les 8:00, si hi vas més tard ni hi ha ni el tato. Molts establiments comencen a tancar les portes cap a les 11:00, on cap a les 13:00 comencen les labors de neteja per deixar el mercat preparat per una altre sessió intensa ja que inspectors del govern i de l'àrea metropolitana de Tokyo supervisen les activitats en el mercat per fer complir les lleix i regulacions sobre la higiene dels aliments.


dijous, 7 de gener del 2010

Viure en un " capsule hotel "

Una altre cosa que sempre m'ha cridat l'atenció de Japó són els seus "capsule hotel". Després de gairebé dos dècades des de que es van "inventar" han passat de ser un hotel com si fos de carretera a ser una manera de "viure". Al periodic digital "The New York Times" ( la versió japonesa ) han fet un article sobre el tema, donant-li noms.

Atsushi Nakanishi, sense feina des de el Nadal, viu al centre de Tòquio en una "càpsula" hotels. Ell ha tingut que condensar els seus béns a no més de dues maletes, per poder-les tenir a l'hotel on ha de viure ara  ( recordem que a Tokyo és molt i molt car una casa. Ell comenta que "només és un lloc on poder dormir calent, ja que al tindre tan poc espai es fa molt difícil "viure" dintre de la càpsula", però que com sempre un "s'acostuma a ella"


Ara, el "Hotel Shinjuku 510" s'han convertit en una opció assequible per a algunes persones que no tenen un altre lloc on anar ja que al Japó pateix el seu pitjor recessió des de Segona Guerra Mundial.  Des de la que va començar la crisi de les empreses japoneses es van fer fora molts treballadors que van ser acomiadats en massa. Molts dels nous aturats, obligats a abandonar les seves cases donades per l'empresa on treballaven o simplement no podien pagar el lloguer, s'han quedat sense llar.



Els problemes del país han portat al govern a obrir els refugis d'emergència durant les vacances de Cap d'Any en una campanya nacional per ajudar les persones sense llar. El Partit Demòcrata, que va arribar al poder al setembre, vol evitar la sort de l'anterior pro-empresarial del govern, que va ser sorprès amb la guàrdia baixa, quan els treballadors desocupats van muntar carpes a prop de les públiques l'any passat per cridar l'atenció sobre la seva difícil situació.

"En aquesta amarga temporada amb molt de fred, el govern té la intenció de fer tot el possible per ajudar els que s'enfronten a dificultats", va dir el primer ministre de Yukio Hatoyama, en un vídeo publicat el 26 de desembre a YouTube. "No estan sols".

El Sr Nakanishi es considera relativament afortunat. Després de treballar treballs ocasionals en una línia de Isuzu, en salons de pachinko i com guàrdia de seguretat, el Sr Nakanishi, de 40 anys es pot instal·lar a l'hotel càpsula al districte de Shinjuku de Tòquio. Ell, que va estudiar economia en una universitat regional, tenia també el somnis de convertir-se en un advocat, però sense treball des de el Nadal, no sap quant temps més es pot donar el luxe d'un llit a un hotel càpsula.

El lloguer és sorprenentment elevat per a un espai tan reduït: 59.000 iens per mes, o aproximadament 500€, per a una llitera superior. Però al no tenir dipòsit inicial o taxes de serveis addicionals i si trèiem els serveis bàsics com la roba de llit i l'ús gratuït d'un bany comú i la sauna, el cost és molt menys que llogar un apartament a Tòquio. No obstant això, és un món desolat on el son profund és estrany. Les càpsules no tenen portes, les pantalles només que tiren cap avall. Les parets son de plàstic i cada estossec fa ressò en veu alta a través de les files. Cada càpsula està moblat només amb una llum, un petit televisor amb auriculars, ganxos per penjar roba, una manta i un coixí prim molt dur fet de closques d'arròs.



La majoria de les possessions, des de samarretes a la crema d'afaitar, s'han de mantenir en les caselles. Hi ha una sala comuna amb sofàs i una àrea de menjador. El fum de la cigarreta és a tot arreu. No obstant això, el personal de l'hotel fa tot el possible per posar els hostes a gust: "Benvingut a casa", diuen els empleats a l'entrada. "Els nostres principals clients solien ser els assalariats que estaven bevent i es va perdre l'últim tren", va dir Tetsuya Akasaka, gerent del cap a l'hotel. Però fa uns dos anys, l'hotel va començar a notar que els convidats estaven setmanes, després mesos, va dir. Aquest any, es va presentar un lloguer reduït per als habitants d'un mes o més, ara entre unes 100-300 càpsules de l'hotel, es lloguen per mes. Després de les peticions dels seus habitants a llarg termini, l'hotel va rebre permís especial del govern per fer-los registrar les seves càpsules com el seu domicili oficial, que va fer més fàcil les entrevistes de treball.





El govern diu que sobre unes 15.800 persones viuen als carrers de Japó, però els grups d'ajuda diuen que la xifra molt més alta, amb almenys 10.000 a Tòquio. Aquests números no compten per exemple la gent que viuen en hotels càpsula. També hi ha una població flotant que dorm durant la nit en molts 24h del país com els cibercafès. La taxa d'atur, en un 5,2% ( que tampoc és tan alta si la comparem amb la espanyola ), però per els japonesos és a un nivell rècord, i el nombre de llars sobre de benestar ha augmentat considerablement. Aquestes estadístiques han contribuït a destruir la imatge, que es va celebrar des del lloc del país com una potència industrial a la dècada de 1970, on el Japó era una societat sense classes.

"Quan el país va gaudir d'un ràpid creixement econòmic, nivells de vida van millorar en general i les diferències de classe és fan més tenues", va dir el professor Hiroshi Ishida, de la Universitat de Tòquio. "Amb una economia estancada, la classe és més visible de nou."

El govern ha invertit diners en la potenciació del sistema de benestar social del Japó, prometent pagaments en efectiu a les llars amb nens i l'abolició de les taxes de matrícula en escoles secundàries públiques. No obstant això, Naoto Iwaya, de 46 anys, està a punt d'unir-se a la desesperada. Un pescador de tonyina, que ha estat vivint en un altre hotel càpsula a Tòquio des de l'agost. Recentment, ha treballat en un abocador de Haneda, però que el treball però és va quedar sense feina el mes passat. "He mirat i mirat, però no hi ha llocs de treball. Ara els meus estalvis gairebé han desaparegut ", va dir el Sr Iwaya, després de entrar a un refugi d'emergència a Tòquio. Només pot estar un parell o tres de dies, "després d'això jo no sé on puc anar." va dir.

Jo espero que aquesta situació no empitjori i que la gent que realment ho està passant malament per la crisi, no tingui un futur tan negre.

divendres, 1 de gener del 2010

Treballar al Japó ?

Perquè els estrangers puguin treballar al Japó i puguin gaudir d'una vida segura i agradable és important que s'informin correctament sobre la legislació japonesa. En aquest sentit les lleis japoneses són molt estrictes i restringeixen substancialment la possibilitat de realitzar treballs remunerats a determinats tipus d'immigrants.

Qui pot treballar?

Els estrangers de les següents categories de residència estan autoritzats a treballar al Japó sense limitacions per desenvolupar activitats remunerades i poden canviar de professió quan ho desitgin: "resident permanent", "casat amb un japonès", "cònjuge de resident permanent" i "resident fix ".

A les persones de la categoria de residència com a professor, artista, activitats religioses, periodista, inversions / direcció empresarial, servei legal / comptable, assistència mèdica, investigació, educació, enginyeria, expert en humanitats / relacions internacionals, trasllat dins de la companyia, organització d'espectacles, habilitats i les activitats específiques, especialment designades pel ministre d'Afers Jurídics com ara working holiday (visat especial que permet als joves treballar en un determinat país quan hi ha aquest conveni), se'ls autoritza a desenvolupar les activitats que corresponen a aquesta categoria de residència.

Els estrangers que tinguin l'estatus de residència per activitats culturals, estada curta, de becari, estudi, entrenament o estada a casa de famílies no poden realitzar activitats comercials que generin ingressos o activitats remunerades dins del Japó. Tampoc poden ser utilitzades i, per norma, no podran accedir a ofertes de treball a través de l'Agència Pública de Servei d'Ocupació.

Quan un estranger d'aquestes categories de residència desitgi incorporar-se al mercat laboral, cal que prèviament obtingui l'autorització de la Direcció Regional de Control d'Immigració per realitzar activitats fora de l'estatus que té assignat. Només seran autoritzades en el cas de considerar-se justificables, sempre que no pertorbin les activitats que corresponen al seu estatus de residència.


Quantes hores es poden treballar?

El nombre d'hores que els estudiants poden tenir algun tipus de tasca per la que perceben algun tipus de remuneració econòmica amb l'autorització per a la realització d'activitats fora de l'estatus de residència com a "becari" i "estudiant", serà com es reflecteix en la següent taula:

 Becaris

Hores de passantia per setmana

Hores de passantia durant
vacances



Estudiantes regulares de las universidades, etc.
Estudiants regulars de les universitats, etc.
 28 hores per setmana 8 hores diàries

Estudiants oients i investigadors (kenkyu-sei) de les
universitats, etc.

14 hores per setmana


Estudiantes de escuelas de especialización
Estudiants d'escoles d'especialització
28 hores per setmana



Excepció: Els estudiants de (shugaku-sei) estan limitats a 4 hores diàries

La legislació laboral japonesa és molt estricta en aquest sentit, pel que serà recomanable que t'informis bé del tipus de treballs que pots realitzar. Una bona manera de començar és consultar la guia que el Ministry of Health, Labour and Welfare del Japó té a la seva pàgina web. Els tràmits per al canvi de categoria de "becari", "enginyer" o "expert en humanitats / relacions internacionals ", etc. a altres que sí que permetin treballar són les següents:
  • Dins de les persones que tinguin la categoria de residència com a "becari", els que assisteixen a cursos de postgrau en universitats, universitats de curs accelerat o escoles d'especialització, poden canviar la categoria de residència a una altra que els permeti treballar en "tecnologia" , "expert en humanitats i relacions internacionals", etc., en el cas d'ajustar a les normes que exigeix aquest estatus de residència i una altra sèrie de factors com els seus antecedents acadèmics.

  • A les persones que estiguin en el curs especialitzat en una escola d'especialització se'ls autoritza el canvi quan tinguin el títol de "especialista", corresponguin a la categoria de residència o quan el contingut del curs de l'escola d'especialització estigui relacionat amb les activitats.

  • Pel que fa a l'ocupació de persones que estudien en escoles superiors d'especialització i assisteixin als cursos generals, i les persones que tinguin la categoria de residència de "estudiant", no podran treballar perquè no s'ajusten als antecedents acadèmics de les normes. No obstant això, en el cas de que anteriorment al seu ingrés en aquestes institucions compten amb antecedents acadèmics com el títol de graduat universitari o quan satisfacin les experiències pràctiques exigides, podran obtenir l'autorització de la modificació del seu estatus de residència.

Treballs a temps parcial

Els estudiants internacionals tenen permès realitzar treballs de mitja jornada una vegada que han rebut el permís de la institució docent que els ha admès, així com de l'Oficina Regional d'Immigració més propera. Cal que compleixin amb les següents condicions:
  • El treball a temps parcial no ha d'impedir l'exercici de les seves activitats principals.

  • El propòsit ha de ser guanyar diners per als drets de matrícula i altres despeses d'estudis.

  • L'ocupació no s'ha de fer en establiments que tingui negocis d'entreteniment o diversió, que
    estiguin relacionats amb el sexe o aquells perjudiquin o menyscabin els principis morals dels estudiants.
Els treballs més comuns entre els estudiants internacionals estan relacionats amb l'hostaleria, l'ensenyament d'idiomes, neteja, vendes, etc. Però, quins són els criteris que has de seguir per triar un treball? No existeixen fórmules màgiques però els següents punts et poden servir d'orientació:
  1. Que l'ocupació no interfereixi amb els estudis. No són aconsellables els treballs que es realitzen a altes hores, ja que la capacitat de concentració es veurà reduïda.
  2. Mètodes de pagament.  És convenient conèixer quin tipus d'impostos hauràs d'abonar, quan es realitzen els pagaments (diària, setmanal o mensualment), si es tracta d'una remuneració en 
    efectiu o mitjançant el banc, etc.
  3. Seguretat. Un altre factor a tenir en consideració és la perillositat del treball o l'existència d'una assegurança mèdica en cas d'accident
Les seccions de benestar de les universitats i el Centre per a Estudiants Nacionals i Estrangers ofereixen informació sobre treballs a mitja jornada per a estudiants amb estatus de residència de "estudiants universitaris". A més,les oficines públiques d'ocupació ( "Hello Work") ofereixen ofertes i informació sobre treballs a temps parcial per a estudiants universitaris amb estatus de residència de "estudiants preuniversitaris". Per obtenir més informació, et recomanem que visitis el Ministry of Health, Labour and Welfare del Japó.

Programes de pràctiques

En els darrers anys, s'ha incrementat el nombre de persones que, sent estudiants, prenen l'experiència dels internats com a pràctiques de camp. En general, l'internat és un sistema gràcies al qual un estudiant guanya experiència laboral relacionada amb la seva especialitat per la seva futura tasca professional mentre finalitza els seus estudis. Algunes universitats ja compten amb programes d'internat. És important saber que si es rep una remuneració econòmica de l'empresa s'ha de demanar un permís per realitzar una activitat diferent a la de l'estatus designat a la visa (canvi d'estatus de residència). Pel que fa a la disponibilitat de programes d'internat i el reconeixement de crèdits, s'haurà de consultar amb la pertinent institució acadèmica o amb les empreses que admeten estudiants d'internat. Una altra opció és posar-te en contacte amb la ETIC o amb la AIESEC (Asociation Internationale des Estudiants en Sciences, Economiques et Commerciales), que realitzen aquest tipus d'activitats. Els estudiants matriculats en universitats fora de Japó que ingressen al país per adquirir experiència laboral i que obtinguin crèdits de la seva universitat gràcies a un acord entre l'empresa i aquesta institució, tindran un estatus de residència de "activitats designades", "activitats culturals" o "visitant temporal", depenent de si l'alumne rep remuneració i de quina sigui la durada de la seva estada al Japó. La quantitat d'estudiants internacionals que obtenen ocupació en empreses japoneses després de la seva graduació està augmentant gradualment. Segons les dades facilitades el 2001 per l'Oficina d'Immigració el nombre d'estudiants internacionals que van sol.licitar el canvi del seu estatus de residència per poder treballar al Japó va ser de 4.132, dels quals 86.7% va obtenir permís de treball.

On buscar treball

  • Japanese Jobs: És una web on et registres omplint un formulari amb les teves habilitats que tinguin una feina que encaixi amb el teu perfil et manen un email amb les dades del lloc de treball vacant.
  • Jobs in Japan: Recerca de treball organitzada per categories.
  • Craigs List: Recerca de treball organitzada per categories i ciutats del Japó.
  • Dai job: Recerca de treball organitzada per categories.