Avui dimarts 21 de desembre a les 12 del migdia es vota al Congrés la llei d'economia sostenible, que inclou la polèmica Llei Sinde per tancar pàgines web per via administrativa ( en poques paraules, sense consultar a un jutge si es legal o no ). No serà en el ple, com hauria de correspondre a una llei d'aquesta importància ja que ens resta drets i si s'aprova a partir d'ara no podrem expressar el nostre malestar contra una associació concreta, per mi il·legal i immoral, sinó per la porta del darrere en una comissió d'Economia i Hisenda que ja havia pactat prèviament la seva aprovació, cosa molt maca perquè ningú s'assabenti del que està passant...
No obstant això, l'alçament de la xarxa en els últims dies, incloent el tancament de les principals webs de descàrregues, podria produir algun canvi d'última hora. Però ara sembla que ha provocat que la coalició, per anomenar-los d'alguna manera,
amenaci de nou amb anar contra els usuaris si no aprova la llei. Cosa molt maca, si pensem que som els usuaris els que donem de menjar a aquesta gent.
El problema més gran és que no hem d'oblidar que, encara que la Llei Sinde es dirigeixi inicialment contra les pàgines de descàrregues, la seva redacció és prou àmplia per a afectar a moltes altres temàtiques que puguin molestar , sempre amb el pretext de la propietat intel·lectual. Està clar que els governs ja siguin de dretes o d'esquerres només volen tenir tot el control que puguin sobre la gent que treballem i ens esforcem cada dia per reparar el mal que ells han fet amb les seves especulacions.
Una cosa que es podria fer si s'aprova aquesta llei, es fer-se "autor" com
Jamoncín i anar denunciant TOTES les webs de l'estat, això sí que seria maco, ja que estic segur que el 99,9% incompleixen el reglament que ells mateixos volen imposar.
I per finalitzar, crec que
David Brabo ha explicat molt be com ha anat evolucionant el tema de la Sinde amb només 67 paraules:
Síntesis de la Ley Sinde
La industria del copyright movió un dedo y se enviaron cartas advirtiendo de acciones legales. Cuando las cartas se ignoraron, la industria movió un dedo y se interpusieron las acciones judiciales. Cuando los jueces resolvieron en favor de denunciados y demandados, la industria movió un dedo y se recurrieron las resoluciones. Cuando volvieron a perder en los juzgados, la industria movió un dedo y desaparecieron los jueces.
P.D.: Síntesis escrita teniendo en la cabeza el cuento "El Mago", oído por primera vez al grupo de teatro Proyecto Cuyac.
|
Per si vols dir la teva encara ets a temps, visita http://red-sostenible.net/ i podràs enviar una carta al teu representant al parlament. Recorda que la teva millor arma es NO votar al partit que vulgui imposar els diners per sobre dels drets de les persones.