dilluns, 13 de setembre del 2010

A house awaiting death

Una casa que serveix per esperar la mort es ho que han fet els arquitectes Nakamura Anna i Taiyo Jinn. Aquesta és una residència única amb un concepte arquitectònic de un final no feliç, però intentant que la vida sigui més plena. Un mai pot estar segur de res en aquesta vida, però una cosa és segura, que un dia tots morirem. És un fet, no un final feliç, una mica trist per als éssers estimats que és queden enrere.

Quan som joves, tots som poderosos i ens sentim capacitats per fer-ho tot, però a mesura que envellim la idea va donant voltes als nostres caps. Reflexionem sobre els records bons i dolents. Aquest és el cas del client que ha demanat la construcció de la casa, ja que espera que arribi la mort en els propers quinze anys.

El terreny és una parcel·la en la platja, més enllà de l'abast de muntanya Suzuka, passat els barrancs de la península d'Ise al costat del camp de golf. Es tracta d'una parcel·la de terra en la península l'est, on surt el sol. És notable per recordar que el sol quan surt per l'est no s'està quiet, si no que surt i es torna a amagar, simbologia que a volgut utilitzar l'arquitecte per mostrar la vida i la mort, però també es pot interpretar ( ja que son budistes ) que es una manera de veure la reencarnació, ja que el sol sempre surt

El disseny arquitectònic no només va ser obra del arquitecte, sinó que és una barreja de necessitats dels client. Després d'hores d'intercanvi d'idees, de com fer la casa, van trobar un insecte simbòlic en el qual inspirar-se que no és altre que la papallona. Al Japó es creu que la papallona és l'encarregada d'acompanyar a l'esperit dels morts al més enllà.

















Arquitectes: Nakamura Anna, Taiyo Jinn
Projecte: Residencial
Ubicació: Japó ( planell )
Data de finalització: febrer 2010
Àrea del lloc: 440 metres quadrats
Total Superfície: 73 metres quadrats


Vist [ Eastern ]

dimecres, 8 de setembre del 2010

Monja (もんじゃ)

El monjayaki ( もんじゃ焼き ) és un tipus de massa fregida en una paella amb diversos ingredients, propis de la cuina japonesa. És semblant al okonomiyaki, però el monjayaki és una especialitat de la regió de Kanto, i es fa amb una massa molt més líquida. Els ingredients es piquen finament i es barreja amb l'arrebossat abans de fregir. Es menja directament de la planxa utilitzant una petita espàtula de metall. Hi han molts bons restaurants de monjayaki al districte Tsukishima de Tòquio, la majoria dels quals serveixen també okonomiyaki.

Un d'aquests és el que ens recomana la nostra amiga "lorco" de la "Nere y lorco se van a ..." amb el nom de Monja


Cuidado, cuidado, que vamos a hablar de comida y no de religión. Una vez avisados allá vamos!
El fin de semana teníamos una cita con varias gentes y nos dijeron que nos llevarían a cenar a una zona famosa, a comer algo que tenia aspecto de vomito, pero que estaba muy bueno.
Como ellas son gente de confianza y nosotros aventureros donde los haya nos juntamos en la salida de la estación de Tsukishima y fuimos andando tranquilamente hasta una calle peatonal llena de restaurantes en los que se podía leer もんじゃ(monja) me estuve riendo un rato mientras leía rápido el nombre del plato (nunca dejo de sorprenderme de mi nivel de tontería)
La callecita en cuestión merece la pena ser visitada y nos avisaron que el ambiente de por la noche, solo los restaurantes abiertos, no tenia nada que ver con el que encontraríamos durante el día. Tenemos que volver.
Después de recorrer la calle un par de veces buscando un restaurante en particular conseguimos encontrarlo.
Como llegar
Nada fácil ya que no esta en la calle principal sino en una lateral pequeñita y de esas sin luces, pero merece la pena.
Restaurante (Mono)
La tarjeta de visita ya nos dice cosillas, y la cola esa del mono sera sin duda el objeto que mas usemos durante la cena, luego nos dimos cuenta que es casi casi como el logo de todos los restaurantes de ese plato.
La verdad es que el restaurante es uno de esos de los que solo entras el día que te sientes aventurero, que vas con gente que conoce el sitio o que realmente quieres probar algo que sabes no olvidaras.
Clientes...
Decidiendo...
Todas las paredes están llenas de lo que puedes pedir, carteles por todos lados, ni un hueco libre, y la verdad es que no pedimos NADA que no estuviera bueno.
Pero mientras esperábamos y decidíamos….
Biiiiru
Con ese pedazo de monoEspatulero.
Espectacion
Con esa cara nos quedamos cuando nos trajeron el bol con lo que teníamos que cocinar, afortunadamente el camarero nos pregunto si nos veíamos capaces de hacerlo nosotros mismos o si lo hacia el por nosotros, usted, usted, hágalo usted :)
Preparacion paso 1
Praparacion paso 2
Preparacion paso 3
Preparando el primer plato
Primer Monja listo
La preparación consiste en verter el contenido, solo lo solido, del bol sobre la plancha, picarlo todo mucho con las espátulas y una vez esta hecho hacer un circulo, verter dentro la parte liquida e ir extendiendo mientras seguimos picándolo todo, al final el aspecto no es agradable pero os aseguramos que esta muy bueno.
Nerea se prepara....
Para comérselo nada más fácil que usar la pequeña espátula para retirar un trozo de la plancha estando seguros de que lo tenemos bien quemadito, cuanto más hecho esta mejor.
Pedimos tres tipos diferentes, una de huevas de pescado, una de jengibre y una tercera de panceta. Sin duda alguna la de jengibre fue la que mas me gusto y eso que no soy yo nada jengibrero y que las huevas de pescado estaban estupendas, pero el jengibre tenia un punto dulzón increíble.
Como después de toda esa comida aun teníamos un hueco que rellenar decidimos pedir postre…
postre - torta de melocoton
Enrollamos el postre
Cortando el postre
Una especie de crepe con melocotón dentro que estaba buenísima, una vez mas ni la litad de dulce de lo que esperábamos, pero mejor, así empachaba menos y pudimos terminárnosla.

dimarts, 7 de setembre del 2010

Tonkatsu Okina とんかつ翁

Un altre restaurant proporcionat per http://www.pepinismo.net

Ayer creo que me comí el mejor tonkatsu de mi vida, y el sitio era muy pintoresco.
昨日は生まれてから一番おいしい豚カツを食べたかもしれない。お店も面白かった。
Yesterday I might have had the best tonkatsu in my life. The restaurant was very interesting, too.
Por ejemplo este papelito en la pared que dice “este asiento es más ancho que el otro”. ¿A qué se refería? Estuvimos varios minutos dándole vueltas.
例えばこの張り紙:「こちらの席の方が広くなっております」。どういう意味?数分迷ってしまった。
For example, this note was taped to the wall behind where Ai was sitting: “this seat is wider than the other one”. What did that mean? We were wondering for some minutes.
A Ai se le quedó esta cara de tanto divagar. Pero al final concluimos que los dos eran igual de anchos siendo el de Ai un poquito más profundo (la distancia hasta el fondo).
愛が迷っている顔になりました。結論としては、幅は両方同じだけど愛が座っていた席の方が奥が深いことが分かりました。
Ai’s face turned like this after so much wondering. But at last we concluded that both seats were equally wide, being Ai’s seat deeper (from front to back).
Y nos trajeron el tonkatsu épico súper casero. El tonkatsu en sí es un filete de cerdo empanado, y en los restaurantes donde lo sirven se suele poder repetir de arroz y de ensalada. Esta vez extrañamente no llegué a repetir.
そして「上ロースカツ」が来た。ご飯やキャベツのおかわりは、珍しく要らなかった。
And then the epic hand made tonkatsu came. Tonkatsu itself is a deep fried pork cutlet, and in restaurants serving this they usually offer free refills for rice and salad. For some reason, I didn’t need any refill this time.
¿Por qué? Porque el tonkatsu era muy gordo y con mucha grasa. Algo que no me habría hecho tanta gracia de no ser porque, al ser carne de muy buena calidad y estar hecho todo por una sola persona con todo el cariño del mundo, estaba buenísimo.
何でかというと、分厚くて油がいっぱいの豚カツだったから。普通はこういうがっつり系にはあまり興味がないけど、いいお肉に愛情を込めて豚カツにしてくれるならば、いただきます!本当に美味しかった。
It was because the cutlet was so thick and greasy. I’m usually not interested in this kind of “big food”, but if it the meat is this quality and it’s cooked with love by just one person, then I’m in.
Intentaré volver a este sitio, y espero que cuando vaya queden tonkatsus épicos de estos, que ayer solo había 5 y nos los acabamos nosotros.
このお店にはまた行きたいな。上ロースカツは数量限定で、昨日は5つしかなかったみたい。僕達が頼んだら終了になった。ごちそうさまでした!
I’ll try and come back to this place, and hope there are epic tonkatsus. Yesterday they only had 5 in total, and we had the last two.
Per si voleu anar os deixo el planell de com arribar.

dimecres, 1 de setembre del 2010

Reflection of Mineral

Reflection of Mineral és el nom d'aquesta casa de 44 metres quadrats dissenyada per Atelier Tetuko on la dificultat recau en que es troba en una cantonada molt petita. De per si, la forma és singular però ho graciós és que segons l'angle del qual la veiem i segons la llum, aquesta façana "canvia", per dir-ho d'alguna manera.

Una cosa que em crida molt l'atenció és que veient les fotos de l'interior de la casa, sembla bastant àmplia i és interessant veure com compleix amb totes les necessitats bàsiques, i de com fa servir les finestres per poder aprofitar la llum del dia. Dit això, no sé quina sensació ha de donar l'estar en un espai en què les parets i els sostres són inclinats. Potser és fàcil acostumar-se a ells però de moment, em sorgeix el dubte. I ara que ho penso, moblar aquest lloc tampoc ha de ser tan fàcil ja que és lluny de ser rectangular o quadrat.











L'únic problema és que se que la casa és a Tòquio però no se la direcció exacta.

Yasukuni Dori 靖国 通り


Yasukuni Dori 靖国 通り, un carrer comercial situat al costat est de l'estació de Shinjuku. ( planell )

Coneix Gion, el districte de les geishes

Si et ve de gust conèixer un lloc molt especial sense sortir de Kyoto, res millor que conèixer el districte on es troben actualment les geishes, tot un clàssic del Japó que per desgràcia s'està perdent, tot i que encara el turista pot veure a les geishes en aquest districte. 

Gion ( (祇園 ) és un districte de Kyoto, Japó, que es desenvolupà originàriament durant l'edat mitja davant del santuari de Yasaka. El districte es construí per acomodar les necessitats dels viatgers i visitants del santuari. Amb el temps evolucionà fins a esdevenir un dels districtes de geishes més exclusius i ben coneguts de tot el Japó.

Aquest barri de Kyoto consta de dos hanamachi (barris de geishes): Gion Kobu ( 祇園甲部 ) i Gion Higashi ( 祇園東 ). Malgrat la gran disminució en el nombre de geishes en els últims cent anys, Gion encara és famós per la conservació de les formes de l'arquitectura tradicional japonesa i les seves arts d'entreteniment. Part d'aquest districte ha estat declarat com a patrimoni històric cultural. Recentment, la ciutat de Kyoto ha realitzat un projecte per restaurar els carrers de Gion que inclou plans com el de soterrar tots els cables aeris com a part d'un esforç continuat per preservar l'original bellesa de Gion.

A Gion encara es poden trobar les antigues cases tradicionals de fusta i de canyes de Bambú anomenades machiya que, amb una traducció aproximada, es poden traduir per ‘casa urbana', algunes de les quals són okiya i cases de té (ochaya). Aquestes últimes són els establiments tradicionals on els homes més influents de Gion, des dels samurais de l'antiguitat fins als homes de negoci d'avui en dia, han estat entretinguts per les geishes de forma exclusiva durant segles.

L'interior de la ochaya és un món privat i tancat on l'entreteniment nocturn pot consistir en coktails, conversa i jocs així com música tradicional japonesa, dansa i cançons tradicionals. Encara avui en dia es pot veure al capvespre o a la nit les geishes i les maiko (aprenents de geisha) en tot el seu esplendor pels carrers de Gion anant d'una ochaya a altre per complir el seus compromisos. Un tema important és el no confondre les geishes amb prostitutes, ja que elles només són artistes. El districte "vermell" era enShimabara.

Font de consulta: Wikipedia

diumenge, 25 de juliol del 2010

La casa de Totoro torna a estar oberta ( トトロの住む家 )

Al 2009 la coneguda a Tòquio con la casa de Totoro es va cremar ( encara no es sap si va ser intencionat o no ) i va quedar molt malament tant la estructura com el jardí. Ara, un any després han tornat a obrir les portes per poder-la visitar. No és que diguem una gran maravella, però si et va agradar l'anime, segur que si vas quedaràs bocabadat, però si t'agrada el món Ghibli, millor que vagis al seu museu.


                                La casa desprès de patir l'incendi                        La casa en l'actualitat

dimarts, 20 de juliol del 2010

Font de la estació de Kanazawa ( 金沢駅の水デジタル時計 )

Segur que tots heu vist rellotges analògics, digitals, de sol ... Però heu vist un rellotge d'aigua? Si aneu a l'estació de Kanazawa ( a part de que la estació com tal es molt maca ) podreu trobar a l'entrada principal de l'estació una font que és com una pantalla OLED. La font, feta amb gairebé 200 vàlvules, no només pot mostrar xifres, sinó que també texte ( tant en Romanji com en Japonés ). Aquest rellotge es va construir a la gran remodelació que es va fer al 2005.

Per si vols anar aquí tens el planell